2013

Finalista del Premi Quim Masó 2013

2 actrius + 2 actors

Vols llegir-ne un fragment?
Català: Només un anunci
Castellano: Solo un anuncio

És un encàrrec senzill. L’Herni, l’Elen i en Diego han de veure dos esbossos d’anuncis, jutjar-los i triar-ne un. Només un anunci. Tant se val que cap d’ells tingui una feina relacionada amb la publicitat. Tant se val que un d’ells sigui cec. Al cap i a la fi, només són anuncis. Anuncis d’aigua. Tothom pot opinar sobre un anunci d’aigua. I si la reunió està moderada per una professional com la Gràcia, el resultat ha de ser per força molt satisfactori. Si es respecten les normes, res no pot fallar. Tota la reunió, o focus group, és observada pels clients: l’empresa anunciant i l’agència de publicitat. Són a l’altra banda d’un mirall, i no poden establir cap mena de contacte amb els participants. Aquesta és una de les normes que s’han de respectar. És de sentit comú. Però el món de la publicitat no es regeix pel sentit comú.

Aquesta obra es va estrenar el 16 de novembre de 2013 al Festival LOLA d’Esparreguera (i el 30 de gener de 2014 a la Sala Flyhard de Barcelona).

TEXT: Alberto Ramos
DIRECCIÓ: Carles Mallol
INTÈRPRETS: Roger Cantos (Herni), Marta Corral (Gràcia), Alícia Puertas (Elen), Joan Sureda (Diego)
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Companyia Guanyadora
DISSENY DE LLUM I SO: Bernat Tresserra
ESCENOGRAFIA: Anna Tantull
VESTUARI: Marina Soteras
DISSENY GRÀFIC: Íñigo Aranburu
FOTOGRAFIA: Roser Blanch
AJUDANT DE DIRECCIÓ: Alberto Ramos

Solo un anuncio

Es un encargo sencillo. Herni, Elen y Diego tienen que ver dos bocetos de anuncios, juzgarlos y escoger uno. Solo un anuncio. No importa que ninguno de ellos tenga un trabajo relacionado con la publicidad. No importa que uno de ellos sea ciego. Al fin y al cabo, solo son anuncios. Anuncios de agua. Todo el mundo puede opinar sobre un anuncio de agua. Y si la reunión está moderada por una profesional como Gràcia, el resultado por fuerza tiene que ser muy satisfactorio. Si se respetan las normas, no puede fallar nada. Toda la reunión, o focus group, está siendo observada por los clientes: la empresa anunciante y la agencia de publicidad. Están al otro lado de un espejo, y no pueden establecer ningún tipo de contacto con los participantes. Esta es una de las normas que hay que respetar. Es de sentido común. Pero el mundo de la publicidad no se rige por el sentido común.